Format de fitxers CPIO
Revisió
CPIO, curt per Copy In/Out, és una utilitat d’arxiu de fitxers que s’utilitza principalment en sistemes operatius semblants a Unix. està dissenyat per emmagatzemar arxius i directoris en un format d’archives que es poden transferir fàcilment o guardar. A diferència del format TAR més àmpliament conegut, els archives de l’CPIO són normalment incompresos, fent-los més ràpids per llegir però més grans en mida en comparació amb els formats comprimits com ZIP.
Els desenvolupadors sovint utilitzen el CPIO per transferir hierarquies de fitxers entre els sistemes sense perdre permissions, propietats i timestamps. Això fa que sigui especialment útil en entorns on la preservació d’aquests atributs és crític, com durant les migracions del sistema o els desplegaments de programari.
Característiques clau
- Format sense comprensió: velocitats de lectura/escriptura més ràpides en comparació amb els formats comprensos.
- Reserva Metadades: manté les autoritzacions de fitxers, la propietat i els timestamps amb precisió.
- Header binari: Suporta tant els header ASCII com binaris per a la flexibilitat en diferents entorns.
- Cross-platform Compatibility: funciona a través de sistemes semblants a Unix però requereix eines o biblioteques específiques en plataformes no natives.
- Estandarditzada Estructura: s’adhereix a estàndards ben definits que garanteixen la compatibilitat amb diverses utilitats.
especificacions tècniques
Formació estructural
Els arxius CPIO són fitxers binaris que contenen una sèrie de titulars seguits per les dades de fitxer. Cada títol descriu els atributs i la ubicació del contingut corresponent dins de l’arxiu. L’estructura està dissenyada per a la lectura i escriptura eficients, fent-la adequada per als entorns d’alta rendiment.
Components bàsics
- Titles: Conté metadades sobre cada fitxer o directori d’entrada en l’arxiu.
- Data de fitxers: Continguts actuals dels arxius emmagatzemats com a dades binàries.
- Trailer Header: Marca el final de l’arxiu amb un títol especial anomenat “TRAILER!!”.
Estàndards i compatibilitat
El CPIO s’adhereix als estàndards POSIX, garantint la compatibilitat entre diferents sistemes com Unix. No obstant això, a causa de la seva naturalesa binària i falta de compressió, no pot ser tan universalment suportat en plataformes no-Unix sense biblioteques o eines addicionals.
Història i evolució
El format CPIO es va introduir en els primers dies de l’Unix per facilitar les transferències de fitxers entre els sistemes. Amb el temps, s’ha evolucionat per donar suport a requisits de metadades més complexes com atributs estenduts i enllaços simbòlics. Els principals pilars inclouen millores per a una millor compatibilitat cross-platform i optimitzacions de rendiment.
Treballant amb els arxius CPIO
Obertura de fitxers CPIO
Per obrir un arxiu CPIO en sistemes com Unix, podeu utilitzar el cpio
comanda o eines gràfiques com Midnight Commander (mc).En Windows, programari com 7-Zip pot gestionar arxius CPIO però pot requerir configuració addicional.
Convertir els arxius CPIO
Convertir un arxiu CPIO normalment implica extreure els seus continguts i després reembocar-los en un altre format com TAR o ZIP. Els escenaris comuns inclouen la migració dels sistemes d’Unix als entorns de Windows on el suport natiu per al CPI és limitat cpio
Els comandaments seguits per tar
utilitats de compressió.
Creació de fitxers CPIO
Crear un nou arxiu CPIO es pot fer fàcilment en sistemes com Unix amb el cpio
comanda. per exemple, pot utilitzar:
find . -print | cpio --create --format=newc > myarchive.cpio
Aquest comandament troba tots els fitxers i directoris en el directori actual i crea un nou arxiu CPIO anomenat “myarchive.cpio”.
Casos d’ús comú
- System Backups: Mantenir l’estat del sistema amb atributs de fitxers precisos.
- Distribució de programari: Distribuir paquets de software que requereixen autoritzacions específiques i propietaris.
- Transferències de fitxers: Moure grans set de dades entre sistemes semblants a Unix i mantenir la integritat de metadades.
Avantatges i limitacions
Els avantatges:
- Speed: El format no comprès permet una lectura/escriptura més ràpida que els formats compresos.
- Preservació de metadades: Assegura la presència exacta dels atributs de fitxers com ara les autoritzacions i els timestamps.
- Cross-platform Support: àmpliament suportat en sistemes com Unix, el que el fa ideal per a tasques de nivell del sistema.
Les limitacions:
- Size Inefficiency: Dimensions d’arxiu més grans a causa de la manca de compressió.
- Compatibilitat limitada: Menys suport en plataformes no Unix sense eines o biblioteques addicionals.
Recursos desenvolupadors
La programació amb els arxius CPIO es recolza a través de diverses API i biblioteques. exemples de codi i guies d’implementació s’afegiran aviat.
Preguntes freqüents
**Q: Com puc extreure un arxiu CPIO?**A: Utilitzar el cpio
Instal·lació de sistemes com Unix:
cat myarchive.cpio | cpio --extract
**Q: Puc convertir un arxiu CPIO a TAR?**A: Sí, podeu utilitzar comandes com aquesta:
cpio -idmv < myarchive.cpio | tar cvf newfile.tar -
**Q: Quines eines estan disponibles per treballar amb els arxius CPIO a Windows?**A: Les eines com 7-Zip o WinRAR poden gestionar els arxius CPIO, tot i que poden requerir configuració addicional per llegir enrere binari.